Antònia Ripoll conversa amb Josep Igual

Antònia Ripoll conversa amb Josep Igual
febrer 05
17:04 2014
905 Lectures


>> EbreExpres / Terres de l’Ebre

Antonia. / A mi m’agrada més definir-te amb un “Josep Igual és  poeta i cantautor”, potser massa emocional? Per a mi és complicitat amiga.

Josep IgualJosep. / Sí, el pensament destil·lat poèticament és, d’una manera més explícita o no, al fonament de tot el que faig, en vers o en prosa. La vessant de la cançó hi està íntimament lligada. La meua manera de musicar les paraules s’acosta diria, en actitud i proposta  comunicacional, a la dels vells trobadors, potser posada al dia en llenguatges musicals diguem-ne més contemporanis, si vols… Però escriure és escriure, i avall. Vull dir que són variants d’una mateixa feina, al meu entendre. Fins la música està relacionada directament amb la poesia, que ja sol covar una musicalitat o altra habitualment.

A. / Acabes de presentar el teu nou llibre  “Amors gairebé eterns”, recull de relats. L’erotisme i els jocs amorosos  son l’eix central de totes les narracions. Des de  quantes visions diferents narres aquests jocs i carnalitats?

J. / He intentat comprendre els personatges i les situacions que les històries que he provat d’explicar em demanaven. Hi ha diverses variants amatòries que apareixen en “Amors gairebé eterns”, i que s’han mostrat més obertament en la nostra societat en les darreres dècades. Però, al capdavall, són històries humanes – tot i que en alguna narració hi ha algun element del fantàstic -, vull dir que he passat l’espill de la ficció –amb totes les possibilitats que sóc capaç de jugar-  per situacions que resulten properes. I, no tots els relats són explícits, més d’un admet diversos nivells de lectura. El llibre, en l’ambientació general, i com a cert retrat d’època o generacional, és més unitari del que sembla. I crec que tots els personatges mereixen el nostre esforç de comprensió, perquè cometen les mateixes errades i deliris que nosaltres quan apareix la passió amorosa en la nostra realitat. 

A. / Et va resultar engrescador cercar les mirades dins el conegut/desconegut d’un mateix?

J. / Evidentment. La literatura, l’art, com saps molt bé, també consisteix a encarar-se amb l’altre – o els altres- que som, a furgar en les pors i inquietuds, i provar de fer-ne perquè no dir-ho… com un conjur creatiu amb ells, o, si més no, saber riure’ns de les ombres grotesques que ens empesquem tan sovint. La veritat és que documentant-me per al llibre he descobert maneres de pensar i estar al món que no coneixia massa i que tenen la seua substància i raó de ser. 

A. / Les relacions d’amors gairebé eterns són també “Faules  mamíferes”?

J. / Sí, evidentment. El que passa és que a les “Faules mamíferes” jugava més amb el ressò de la faula clàssica, i a “Amors…” els registres narratius no tenen aqueix punt de partida,  diria que són més variades i lliures. Però sí, resulta que els humans som mamífers… veges què vols fer-hi!

A. / Cada setmana publiques a la xarxa  “Plàncton”, el teu blog, un diari/quadern de camp… Què vols amb aquest?  Reflectir el moment?  Posar de forma fefaent l’acció/reacció?

J. / El dietarisme és un dels meus terrenys de joc preferits. És un format sense fronteres, el mateix puc donar un apunt assagístic, que salvar aquella anècdota quotidiana que m’ha fet pensar o somniar, que uns versos a tall d’algun gaudi, visió o problema viscut des del dia a dia…Vaig pensar que enfocar una suposada col·laboració més o menys periodística des del dietari o banc de proves quotidià, em donaria més marge creatiu. Ja saps que una selecció del bloc va sortir en llibre –amb títol homònim- i amb un magnífic dibuix de coberta d’una tal Antònia Ripoll, la coneixes? El dietarisme és una biga central en el que vaig escrivint.

A. / La música i la cançó és també forma d’acció/reacció?  Què són per a tu doncs?

J. / Amb no tanta immediatesa com en el dietarisme. Poder tenir feta una cançó, on música i lletra queden ben maridades, és un procés molt més reflexiu, ple de temptejos, molt més calmós. Per a les cançons necessito molt més temps, anar sense cap termini fixat, treballar sense cap pressa ni pressió. A vegades, sí, una idea per cantar-la es qualla d’una sola glopada, però la majoria de vegades les cançons cal anar passejant-les molt.

A. / La nostra societat esta fent una “Fugida en cercles” respecte a la cultura i al posicionament personal?

J. / Diria que en molts aspectes, més que en una fugida en cercles, anem de reculada en reculada. El creixent menyspreu de les humanitats i els sedassos crítics que ens donen de natural no en té res, és clar. Però, també han sorgit moviments cívics responent generosa i solidàriament, que conviden a l’esperança. I això no només en l’àmbit cultural. La cultura no pot estar apartada del que és: vida. Les concepcions elitistes del coneixement i la creació em queden a les antípodes del que vaig intentant fer. 

A. / El teu posicionament social personal et porta a fer retrats de butxaca i aquest és també l’eina per la poesia?

J. / He fet i faig retrats de butxaca de personalitats nostres que, per causa de tants dèficits i complexos que arrosseguem, a vegades no hem valorat com cal. Forma part del meu compromís, que va lligat, lògicament, a la pervivència d’aquesta nostra llengua i cultura, tan amenaçada de fa tant. Amb la història tan adversa que hem sofert, a més de l’obra personal, tots hem d’exercir un grau o altre de voluntarisme per eixugar tantes mancances i oblits. I sí, en aqueixos perfils o retrats, no renuncio posar una pinzellada poètica o altra en la prosa, que és, podríem dir, més assagística. 

A. / El fet de ser més proper a la poesia fa que, quan treballes en prosa, facis relats curs? Què és el que fa que no facis novel·la?

J. / He fet quatre novel·les. I, procurant que no enfarfegue el moll de la trama narrativa, he introduït descripcions i passatges poètics. Els darrers anys m’he trobat més còmode en el relat breu, el dietari, els mateixos poemes, que no en la novel·la, tot i que en tinc una mig acabada al calaix… Va a temporades, suposo, o al format que t’exigeix una idea  o història que vas rumiant i treballant… No renuncio a cap gènere, però, ara per ara, crec que m’escauen més el gèneres sintètics, que sí, són més acostats als poemes.

A. / Has col·laborat sovint amb creadors d’altres disciplines…

J. / Sí, sempre m’ha interessat saber què es feia en altres disciplines i he acabat fent coses amb pintors, gent del cinema i altres músics que no fan cançó. Dialogar amb altres poètiques enriqueix moltíssim. Quedar tancat en l’especialització pròpia no m’ha interessat massa… La meua curiositat aprenent no creu en compartiments estancs. 

A. / Vius i treballes al Delta, a les Terres de l’Ebre. Què te de positiu i què te de negatiu?

j. / Visc al Delta, però podríem dir que treballo molt per a Barcelona, com tants del sector. M’agrada el paisatge deltaic, he trobat complicitats engrescadores, col·laboro amb tot el que em demanen i puc. Fins allà on he pogut o sabut, m’he integrat en un terra que te plantejats reptes difícils, que caldrà encarar amb bon pols i alçària de mires. Visc més a gust en els nuclis menuts. En les grans aglomeracions rendeixo menys, no sé perquè. I, estar als pinyols capitalins de les intrigues i les prebendes, no m’ha interessat mai, sóc gelós dels meus marges d’independència, i ja t’he dit m’interessa més observar que ser observat. No ho sé, vaig fent la meua, i en aquest context ebrenc ara per ara faig més feina.  

A. / Quina pregunta no t’agrada que et facin?

J. / Si la sé respondre, no em molesta cap pregunta, si tinc una mica de temps per respondre-la… En aquests oficis, ja saps que ens la passem més fent-nos preguntes que trobant o oferint respostes (ni que siguen provisionals).

A. / Josep,  tu mai  no   ets  el que sembla … per què?

J. / No sé perquè ho dius. Vols dir que no sóc el que semblo? No porto cap personatge muntat. Com cantava l’Ovidi: “sóc com veus que sóc”; tímid i reservat, a vegades, amb tirada als segons plànols i les invisibilitats, com t’he dit abans, però intento ser autèntic i honest amb el que vaig donant i amb qui s’ho vol mirar.

Podeu trobar el llibre “AMORS GAIREBÉ ETERNS” en aquest link.

0 Comentaris

Encara no hi ha comentaris

There are no comments at the moment, do you want to add one?

Escriu un comentari

Escriure un comentari

La teva adreça d'email no es publicarà.
Els camps obligatoris estan remarcats *

four × two =

Newsletter Notícies Terres de l'Ebre

Calendari

setembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  

Categories

Últims Comentaris

La informació es errònia. Les factures estan pagades i auditades des de fa 16 anys [...]

I els Kebabs? Son controlats per la salud publica i per sanitat? [...]

En resposta a Joan. Arreglarem el titular! Gràcies. [...]

No és el TEDxAmposta, és el TEDxAmpostaSalon, un espai més petit per a debatre entre [...]

Ah, molt5 bé, però com és que van permetre instal.lar-hi un parc eòlic? no s'ho [...]