Sense sentir la vida és un caos, www.elblogdeelena.com

Sense sentir la vida és un caos, www.elblogdeelena.com
juliol 27
17:30 2016
274 Lectures

Direcció Sant Sebastià, viatjo en tren, és de nit, reflexiono sobre la meua necessitat d’expressar les emocions més a sovint. Me fa falta.

DqBF27Z

Donar l’esquena als problemes t’allunya de les solucions.

Acaba a la tele del vagó una pel·lícula que ja havia tingut ocasió de veure, “Agosto”, amb Meryl Streep i Julia Roberts. M’agraden estes pel·lícules, tenen este tipus de lentitud que t’obliga a aturar-te, a seguir-la o dedicar-te a dormir o la llegir per passar el temps. Recordo que també me va agradar molt “Tomates verdes fritos”, i d’altres tantes. 

Lo tema és que jo m’he permès parar en este viatge, parar-me a sentir, me feia falta.

M’he detingut veure unes fotos de l’últim dia de piscina a la Marina de La Ràpita que m’ha enviat Ana Eva pel wasthap i a pensar en les persones que més estimo.

Tot lo que importa, i tot lo que em fa ser qui sóc és lo que dóna significat a la meua vida allò que jo denomino “Essencial”.

Som gràcies als demès, ens fem falta els uns als altres.
Ens fem tanta falta que en soledat, percebem que no existim.
Les presses ens impedeixen sentir, i sense sentir la vida és un caos.

YNEtJfQ

Tots els dies has d’aconseguir brillar i somriure per conquerir allò que de veritat mereix ser conquerit: la vida.

Acabaràs donant-li cops de cap a una paret, o lo que és lo mateix, portant una vida aparentment normal, però infeliç. O prenent algun tipus d’antidepressiu. Per cert, el seu consum cada dia és més gran entre persones que mai ho prendrien, no és un indicador d’infelicitat? Me preocupa.

Conec moltes persones que ho tenen tot, però no son feliços. I conec a qui sense tenir res és feliç. Què curiosa és la ciència de la felicitat, depèn de cadascú, saps?
Això ens fa meravellosos.
Expressar les emocions.
Els sentiments sempre hi són, encara que de vegades estan amagats, i cal comprendre què els impedeix sortir a la llum. Hi ha famílies en les què no es parla de sentiments, en què no es toca, ni s’abraça, igual que hi ha famílies en les que donar-se un “beset” és una manera de dir hola, bon dia, bona nit o fins demà. A mi m’agrada abraçar, i que em abracin, no sóc de “besitos”.

Crec que és important reconèixer-nos humans, i sensibles.
Tornar a la nostra essència mamífera i fer gala d’ella expressant emocions, reconeixent-les en los altres, sent més emocionals de tant en tant.

P5ocRVI

Mirades que despullen, somriures que devoren, gestos que canvien un mal dia. A vedages les coses ordinàries es tornen extraordinàries, senzillament perquè les fem amb les persones adequades.

Em preocupen les persones que no expressen, que no es permeten sentir perquè en un moment de les seves vides van haver de tancar la porta a les emocions, perquè no els fessin mal, per protegir-se, per sobreviure … Potser tots tenim una mica d’això, segurament.
 
Però no podem mantenir esta màscara, perquè la pell perd la seua brillantor, i la mirada acaba mirant a terra, o l’infinit. No és bo. Acabem fumant massa, menjant fatal i prenent males decisions. La vida no és per això.
Per això crec que lo més important és sentir, fer-se amics dels sentiments, els meus, els teus, els de l’altre. Quan et permets mirar l’altre, sents. Quan et permets parar, sents. I pots expressar les teves emocions, i enriquir el que hi ha.

“Anem a asseure’ns, per sentir-vos”, em deia algú a un programa de Lideratge. Quina gran frase. Això, de vegades ens cal seure més, per sentir-nos. Aparcar les presses.
Quan corro molt, tinc la sensació que el món se’m  queda darrere, que vaig a un ritme amb poca sintonia amb la resta. Quan m’aturo m’adono d’esta manca de sintonia, i que em cal aturar-me més.

Aturat.

4eF6xVs

Per sentir-te bé, no és la quantitat de persones que t’envolten … és la qualitat de la companyia i no és el lloc … és l’ambient que es propicia.

Ara vénen uns dies de calma, és estiu, serà genial poder aturar-nos durant unes setmanes o al menys anar amb menys pressa, més relaxats, amb temps.

Crec que l’art (i el cinema ho és), ens permet entrar en una dimensió que no visitem habitualment. L’art ens permet sentir. Per això els artistes són necessaris. D’altra manera estaríem tot el dia calculant el ROI de tot el que fem. Jo sóc la primera que ho fa.
Hi ha qui no ho entén, però l’art és l’únic que no podria substituir la intel·ligència artificial. Tota la resta és substituïble. Enamorar-se, enfadar-se, apassionar-se, alegrar-se, entristir-se, són conceptes que estan en una altra dimensió, una que les màquines no entenen.

Ja ho deia G.A Béquer en un dels seus mítics poemes:

” Mientras la ciencia a descubrir no alcance 
las fuentes de la vida, 
y en el mar o en el cielo haya un abismo 
que al cálculo resista; 
mientras la humanidad, siempre avanzando 
no sepa a do camina; 
mientras haya un misterio para el hombre, 
¡habrá poesía!

8GQbxGB

D’aquí a vint anys et lamentaràs més de les coses que no has fet que de les que has fet. Així que deixa anar amarres i abandona el port segur … atrapa el vent en les teves veles … explora … somia … descobreix. Mark Twain.

Doncs això, ens cal més poesia, més emoció.

Hi ha directors d’empreses i d’equips que sembla que visquin a la dimensió dels robots. S’han oblidat de sentir. Fa unes setmanes vaig conèixer un director d’equips que semblava no haver sentit res en l’última dècada. Este era el clima de l’equip, imagina-t’ho.

Un artista no entén de productivitat, retorn de la inversió o màrqueting. L’artista sent, i expressa. I quan ho fa, també toca els sentiments dels altres i ens remou d’alguna forma. Van Goch era un artista, expressava la complexitat dels seus sentiments, la seva bogeria, a través de les seves obres. No guanyava diners, però expressava, esta era la seva millor recompensa.

L’última vegada que vaig plorar va ser fa un mes, al cotxe, de camí cap a València, a les 6:30 del matí. Una cançó de Gary Moore escoltada a la ràdio va tocar una fibra que tenia per allí amagada, pot ser era l’hora del matí, que anava sola per la carretera, que tenia moltes perspectives dipositades en aquell viatge, no ho sé, perquè jo ja de per si sóc fan de Gary Moore i acostumo a escoltar-lo a sovint, però aquell, era el moment i l’oportunitat.

Publicava jo uns dies enrere un vídeo al meu Facebook sobre que la música proporciona orgasmes de pell….

Crec que el més terapèutic que podem fer és deixar-nos tocar per l’art de tant en tant i permetre’ns expressar emocions que d’altra manera estarien contingudes.

Les cançons et toquen, tenen esta virtut.

No és bo contenir les emocions. Acaba passant factura.

6rOXms7

El passat mai se’n va del tot, s’amaga a les cançons, llocs, perfums, cartes, fotografies.

Et convido a deixar-te tocar per elles, i per qualsevol tipus d’art que t’ajudi a expressar-les.

A permetre que este quadre que mires et transporti a la teva infància.

A escoltar esta cançó que et recorda al teu pare o la teva mare, si ja no hi són.

A recordar sensacions de moments viscuts que han significat algo per a tu.

A veure esta pel·lícula que et transporta a un altre lloc, que enyores i en el que ara t’agradaria estar.

A escoltar esta música que et puja l’estat d’ànim i et fa creure en la vida, i en les persones.

A que brollin més sovint les emocions del teu cor, i les puguem veure en els altres. Ets tan meravellós/a.

És important expressar les emocions i expressar-les bé.

Que tinguis un gran dia.

M’encantaria que m’expliquessis de quina manera expresses o no les teues emocions, pots compartir-ho en mi i les comentem aquí en privat o pots escriure a baix als comentaris.

Emocionar-se és tan bonic!!

0 Comentaris

Encara no hi ha comentaris

There are no comments at the moment, do you want to add one?

Escriu un comentari

Escriure un comentari

La teva adreça d'email no es publicarà.
Els camps obligatoris estan remarcats *

5 × 3 =

Newsletter Notícies Terres de l'Ebre

Calendari

setembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  

Categories

Últims Comentaris

La informació es errònia. Les factures estan pagades i auditades des de fa 16 anys [...]

I els Kebabs? Son controlats per la salud publica i per sanitat? [...]

En resposta a Joan. Arreglarem el titular! Gràcies. [...]

No és el TEDxAmposta, és el TEDxAmpostaSalon, un espai més petit per a debatre entre [...]

Ah, molt5 bé, però com és que van permetre instal.lar-hi un parc eòlic? no s'ho [...]